L’espectacle de titelles i audiovisuals que presenten a Avignon à la Catalane es basa en Èdip Rei de Sòfocles. Per què van escollir aquest mite?

Vàrem començar el nostre procés creatiu per dues vies paral·leles: en una hi havia la creació del titella, i a l'altra un seguit de temàtiques que ens interessava abordar. Entre d'altres, parlàvem de manipulació de la informació, subjectivitat, incapacitat de comunicació,  la dificultat d'establir convencions per relacionar-nos amb el nostre entorn, etc. En un punt del procés vàrem arribar al text de l'autor Andrés Kalawski Edipo informado al respecto, que és una revisió del text Èdip Rei de Sòfocles escrit amb un llenguatge molt visual, fragmentat i fresc. Aquesta revisió va fer de pont entre el que estàvem creant i la tragèdia grega i és allà on vàrem decidir explicar aquesta història amb el llenguatge en el que estàvem investigant.  En tot cas,  l'obra DIVISIONS és una lectura atmosfèrica de la tragèdia Èdip Rei, no es tracta d'una narració del mite pròpiament, si no d'una reflexió sobre la recerca de la identitat i la felicitat i la responsabilitat que cadascú té al respecte.

En aquesta obra s’han centrat en la investigació de les possibilitats expressives d’un nou format de titella. En què consisteix aquesta investigació i quins resultats els ha donat?

El nou format de titella ve determinat per dos aspectes: la seva anatomia (una mà del revés amb unes cames articulades) i el seu cap (una càmera), el qual ens permet capturar la visió del personatge, processar-la i oferir-la al púbic. Això últim ens porta a explorar una escala imperceptible per l'espectador i donar una visió general i una altra particular del que ocorre durant l'obra.

En una primera etapa vàrem treballar per una banda la manipulació i per l'altra les possibilitats i limitacions tècniques  (aquestes càmeres no estan fetes per fer de cap de titella, amb tot el que això implica: incompatibilitat amb altres materials, interferències en la imatge projectada, limitacions en el moviment, incompatibilitat amb els software de processament de la imatge, etc.). Un cop vam començar a tenir clar quines eren  les possibilitats expressives, vàrem decidir construir un guió a partir de la música, les imatges, la manipulació i els objectes, per tant, el procés va consistir en seccionar la tragèdia en fites i materialitzar aquestes en els paisatges pels quals transitarà el personatge.

El resultat és DIVISIONS: un espectacle curiós, original, íntim.  Una sofisticada peça de teatre visual que explora l'ambigüitat de les múltiples perspectives, on convergeix la senzillesa i la complexitat, la tradició i la modernitat, la fragmentació i la totalitat.

La cara del titella és una càmera i els espectadors poden veure el que enregistra en una gran pantalla, oferint, d’aquesta manera, dos punts de vista diferents de la mateixa escena. És una idea molt elaborada, com se’ls acudeix?

La reflexió darrera d'aquesta part formal ve de la idea d'amplificació de  la visió subjectiva d'Èdip, d'evidenciar l'error, la negació. La progressiva observació i el que va descobrint a través de la seva mirada és allò que acaba construint la seva història i la seva persona. La càmera, el seu cap; la mà, el seu cos: el que enregistra la seva consciència i el moviment en el temps conforma la seva falsa identitat i desencadena la tragèdia.

No obstant, la cerca constant de les diferents possibilitats expressives ve de lluny i no se centra només en els titelles. Des del seu naixement el 2005, Tuvalú s’han dedicat a aquesta investigació a traves de projectes de diversa naturalesa. Quins altres formats han experimentat i de quina manera?

La presència del vídeo en directe en els nostres espectacles teatrals ve des de la nostra primera creació TUVALÚ (2005). Després van venir AGNUS LUPUS (2007) i MON AMOUR (2008) que eren instal·lacions que compartíem espai amb escenificacions teatrals (en determinat moment funcionaven com a escenografia i en altres com a  instal·lació, depenent de la presència d'intèrprets i la localització del públic). En MON AMOUR, a més de la investigació sobre la viabilitat de crear un espai poètic amb doble funcionalitat, també vam incorporar l'ús d'autòmats amb els que vàrem crear un guió conjuntament amb l'espai sonor, la llum, el vídeo i els intèrprets. Posteriorment vàrem col·laborar amb la instal·lació ALADES PARAULES (2009) de l'escenògrafa Maria Pons, la qual va tenir un fort accent en l'ús de l'àudio dintre la composició espacial i finalment DIVISIONS. Cal dir que ja havíem incorporat el llenguatge dels titelles en dues de les anteriors produccions, encara que no com a gènere principal.

x04z13